Salutacions cosmonautes,
posem de nou a cent els altaveus de l'Arcàdia, per gaudir d'un dels grups amb què ens tortura últimament, i de forma repetitiva, el nostre estimat Urias. Es tracta de la banda nord-americana, i més concretament, "massachusettiense", Killswitch Engage.
Urías encara recorda el dia en què va tenir una revelació. Quan el boom del Metalcore estava encara per explotar, quan era un estil que encara es movia per cercles més underground que una altra cosa, Urias, que aleshores dedicava molt temps al submarinisme musical buscant coses noves en les profunditats de la xarxa, es va topar amb aquesta banda, que en aquell moment era una més dins de la nova onada de bandes Metalcore que s'estava aproximant. Com dèiem, Urias va tenir una revelació, i va anar escoltant el primer disc de Killswitch Engage, "Alive or just breathing? ", i més concretament en el minut 2:15 (aproximadament), en el que s'introduïa una inesperada tornada amb veu neta que li va fer pensar a Urias que aquests nois serien grans, i que el Metalcore seria la pròxima revolució (o més aviat moda) del panorama metàl·lic.
Sis anys després, potser seria exagerat dir que el Metalcore o Killswitch Engage van ser una autèntica revolució. En el seu moment, el Metalcore estava per tots costats i tots els segells, inclusivament els europeus, van començar a editar sense parar discs de qualsevol banda amb tuf a Metalcore, per molt mediocre que fos (res nou dins del panorama discogràfic, esprement la taronja no deixant-ne ni la pell), però sembla que el Metalcore ja no viu el dolç moment de la primera meitat de la dècada. Però tampoc seria just negar-li al Metalcore, i de retruc a Killswitch Engage, el mèrit d'haver posat al mapa un estil o una etiqueta, que aleshores sol s'usava de forma marginal per definir un grapat de grups, que no sempre havia de veure molt els uns amb els altres. I a part d'això, bandes com Killswitch Engage van ser les que més visiblement van aconseguir que s'unissin llaços entre l'escena Metal nord-americana i l'europea, no només publicitant bandes com In Flames o Soilwork allà per on passaven, si no incloent el Death Melòdic suec dins del seu propi arsenal estilístic, d'una forma imaginativa i realment nova.
Després de la tempesta ve la calma, i han estat molts els grups de Metalcore que s'han quedat pel camí (afortunadament, en molts casos), però Killswitch Engage segueixen allà, demostrant que el seu no era quelcom passatger. Això no treu l'estirada d'orelles que Urias vol donar-los per repetir-se una mica massa en el seu últim treball, i esperem que en el pròxim s'atreveixin a fer una cosa tan original, com ho va ser "Alive or just breathing? ".
A continuació alguns dels seus vídeos, perquè els gaudiu els que ja els coneixeu, els recordeu els que feia temps que no els escoltàveu, i perquè els descobriu els que no teníeu ni idea de a què dimonis ens referim amb això de "Metalcore":
posem de nou a cent els altaveus de l'Arcàdia, per gaudir d'un dels grups amb què ens tortura últimament, i de forma repetitiva, el nostre estimat Urias. Es tracta de la banda nord-americana, i més concretament, "massachusettiense", Killswitch Engage.
Urías encara recorda el dia en què va tenir una revelació. Quan el boom del Metalcore estava encara per explotar, quan era un estil que encara es movia per cercles més underground que una altra cosa, Urias, que aleshores dedicava molt temps al submarinisme musical buscant coses noves en les profunditats de la xarxa, es va topar amb aquesta banda, que en aquell moment era una més dins de la nova onada de bandes Metalcore que s'estava aproximant. Com dèiem, Urias va tenir una revelació, i va anar escoltant el primer disc de Killswitch Engage, "Alive or just breathing? ", i més concretament en el minut 2:15 (aproximadament), en el que s'introduïa una inesperada tornada amb veu neta que li va fer pensar a Urias que aquests nois serien grans, i que el Metalcore seria la pròxima revolució (o més aviat moda) del panorama metàl·lic.
Sis anys després, potser seria exagerat dir que el Metalcore o Killswitch Engage van ser una autèntica revolució. En el seu moment, el Metalcore estava per tots costats i tots els segells, inclusivament els europeus, van començar a editar sense parar discs de qualsevol banda amb tuf a Metalcore, per molt mediocre que fos (res nou dins del panorama discogràfic, esprement la taronja no deixant-ne ni la pell), però sembla que el Metalcore ja no viu el dolç moment de la primera meitat de la dècada. Però tampoc seria just negar-li al Metalcore, i de retruc a Killswitch Engage, el mèrit d'haver posat al mapa un estil o una etiqueta, que aleshores sol s'usava de forma marginal per definir un grapat de grups, que no sempre havia de veure molt els uns amb els altres. I a part d'això, bandes com Killswitch Engage van ser les que més visiblement van aconseguir que s'unissin llaços entre l'escena Metal nord-americana i l'europea, no només publicitant bandes com In Flames o Soilwork allà per on passaven, si no incloent el Death Melòdic suec dins del seu propi arsenal estilístic, d'una forma imaginativa i realment nova.
Després de la tempesta ve la calma, i han estat molts els grups de Metalcore que s'han quedat pel camí (afortunadament, en molts casos), però Killswitch Engage segueixen allà, demostrant que el seu no era quelcom passatger. Això no treu l'estirada d'orelles que Urias vol donar-los per repetir-se una mica massa en el seu últim treball, i esperem que en el pròxim s'atreveixin a fer una cosa tan original, com ho va ser "Alive or just breathing? ".
A continuació alguns dels seus vídeos, perquè els gaudiu els que ja els coneixeu, els recordeu els que feia temps que no els escoltàveu, i perquè els descobriu els que no teníeu ni idea de a què dimonis ens referim amb això de "Metalcore":
LIFE TO LIFELESS ("Alive or just breathing?" 2002)
WHEN DARKNESS FALLS ("The end of heartache" 2004)
MY CURSE ("As daylight dies" 2006)
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario