Salutacions cosmonautes,
una vegada més, obrim la comicoteca perquè Urias ens presenti una de les seves obsessions en matéria d'entreteniment comiquero. Però abans, una petita introducció sobre això...
Urias es va iniciar amb els còmics de tota la vida, és a dir, Zipi y Zape i Mortadelo y Filemón (encara que més els primers que els segons), també van ser importants Astérix i Tintín, i tampoc no es pot oblidar la contribució a la seva cosmogonia comiquera de mans de Cavall Fort i Tretzevents (revistes infantils catalanes, la primera encara amb vida), però al final van ser les superheroïnes americanes les que van acabar dominant en la seva adolescència. Però allà darrere, i en alguns moments prenent el control absolut, hi havia el manga. En aquella època es van publicar coses com Video Girl Ai, Ranma 1/2, Alita, Kimagure Orange Road, Bastard!!!, El Puño de la Estrella del Norte... i el cert és que, tenint en compte la poca quantitat de publicacions, la varietat d'estils era considerable, podies trobar una selecció que anava des dels clàssics manga romàntics d'embolics fins a la ciència-ficció, passant per l'espasa i bruixeria, i entre tot això... GAMMA El Hombre de Hierro.
Aquest va ser un dels còmics japonesos que més van sorprendre el nostre estimat Urias, i ho va fer perquè estava oferint quelcom inaudit, una història en la qual no hi havia heroïnes amb minifaldilla per cap costat, en el qual no hi havia mascotes rares pul·lulant, ni intricades trames amb esperits i poders estranys pel mig... es tractava de la història de Gamma Teruo, un tipus de cara peculiar (és a dir, lleig), tímid i dubitatiu, amb una dona i un fill adorables, que vivia una vida aparentment senzilla com a treballador en un supermercat. Però a través dels ulls de Gamma, no era tot tan senzill, i pel seu caràcter es veia embolicat una i altra vegada en còmiques situacions, que al final el portaven a reflexionar sobre temes com el sexe, l'escatologia, o fins i tot el sentit de la vida. Però Gamma era un tipus especial, i quan no podia aguantar més, tenia el costum de treure's la roba salvatgement, i començar a passejar el seu cos escultural, mentre els altres es desorinaven de l'ensurt, superant tots aquests complexos que tant el turmenten.
Deixant a part el detall dels seus arravataments de fúria salvatge i nudista, Gamma es podia identificar com el típic treballador japonès, amb una típica vida japonesa, encara que tot això embolicat en un embolcall no tan típic. Era en definitiva una de les obres, de les que es publicaven en aquell temps, que més s'apropava a retratar els costums i les realitats del país nipó, un d'aquests còmics que un podria veure a les mans d'un salaryman qualsevol al metro de Tokyo. Per primera vegada, es deixaven de costat els típics i tòpics temes fantàstics, cyberpunk o postapocalíptics habituals. I potser va ser això el que precisament va acabar amb ell, almenys aEspanya. Ja que al cap de tan sols 11 números (i estem parlant d'unes quantes pàgines per número, no els volums que es publiquen ara), Gamma va haver d'acomiadar-se. Pel que sembla van ser pocs, entre ells Urias, els que realment es van interessar per la turmentada però divertida vida de Gamma Teruo, i Norma Editorial va decidir suspendre la publicació, amb una més que visible decepció. Si un recupera ara el primer número de la sèrie i es llegeix el pròleg, veurà la il·lusió amb què l'editorial va prendre l'edició d'aquest manga. I trist és llavors llegir-se l'últim número amb les cartes de comiat d'alguns dels responsables de la publicació (entre ells el mític Óscar Valiente), que lamentaven no poder seguir endavant amb el seu dependent de supermercat favorit. Encara que no ho deien del tot clar, darrere les seves paraules es deixava entreveure la decepció amb el públic espanyol, per no haver donat l'oportunitat, o no haver sabut apreciar una obra que sí que va enlluernar la crítica del moment.
Amb el pas del temps un arribar a pensar que, simplement, no era el moment. Sense cap dubte el públic manga d'aleshores era potser massa jove, i no sols en qüestió d'edat, si no també respecte el seu "recorregut vital" amb el còmic japonès. I encara que ara l'obsessió de molts pel Japó els porta a devorar qualsevol cosa que els pugui ajudar a entendre més la realitat del pais asiàtic, crec sincerament que el públic d'abans encara no estava preparat per a GAMMA El Hombre de Hierro. A més, sense comptar amb el reclam d'un anime a la televisió, la cosa encara es posava més crua. Alguns potser recordin que el còmic de Shin-Chan es va publicar bastants anys abans d'aparèixer en TV, passant sense pena ni glòria amb sol 3 números publicats (i mireu ara!).
El cert és que avui en dia un es veu desbordat per la quantitat de volums que omplen les prestatgeries de les botigues de còmics, i encara que continua existint aquesta predilecció pels temes més fantàstics, hi ha una oferta prou gran com perquè tinguin cabuda altres gèneres més "arriscats" (Shin-Chan és un clar exemple, i algun editor s'hauria atrevit a publicar títols com a ¡Yotsuba!, Azumanga Daioh o el peculiar Vidas Etílicasfa 10 ays?). El mercat ha crescut tant que un ja pot ser lector de manga sense haver de recórrer als sobats temes de sempre. En definitiva, el públic s'ha diversificat i també ha madurat.
I on volem anar a parar aleshores?
Doncs en part a reivindicar GAMMA El Hombre de Hierro, com un dels millors manga que s'han publicat a la península, animar a Norma Editorial a reeditar les aventures d'aquest simpàtic personatge, de manera que alguns puguin recuperar-la en millors condicions (les edicions d'abans no estaven fetes per durar molt), i també per a que el públic pugui descobrir o redescobrir Gamma Teruo, i potser, ara sí, poder publicar moltes més històries de l'Home de Ferro.
Què penseu? Està ara el públic espanyol preparat per a una obra com la de GAMMA El Hombre de Hierro?
una vegada més, obrim la comicoteca perquè Urias ens presenti una de les seves obsessions en matéria d'entreteniment comiquero. Però abans, una petita introducció sobre això...
Urias es va iniciar amb els còmics de tota la vida, és a dir, Zipi y Zape i Mortadelo y Filemón (encara que més els primers que els segons), també van ser importants Astérix i Tintín, i tampoc no es pot oblidar la contribució a la seva cosmogonia comiquera de mans de Cavall Fort i Tretzevents (revistes infantils catalanes, la primera encara amb vida), però al final van ser les superheroïnes americanes les que van acabar dominant en la seva adolescència. Però allà darrere, i en alguns moments prenent el control absolut, hi havia el manga. En aquella època es van publicar coses com Video Girl Ai, Ranma 1/2, Alita, Kimagure Orange Road, Bastard!!!, El Puño de la Estrella del Norte... i el cert és que, tenint en compte la poca quantitat de publicacions, la varietat d'estils era considerable, podies trobar una selecció que anava des dels clàssics manga romàntics d'embolics fins a la ciència-ficció, passant per l'espasa i bruixeria, i entre tot això... GAMMA El Hombre de Hierro.
Aquest va ser un dels còmics japonesos que més van sorprendre el nostre estimat Urias, i ho va fer perquè estava oferint quelcom inaudit, una història en la qual no hi havia heroïnes amb minifaldilla per cap costat, en el qual no hi havia mascotes rares pul·lulant, ni intricades trames amb esperits i poders estranys pel mig... es tractava de la història de Gamma Teruo, un tipus de cara peculiar (és a dir, lleig), tímid i dubitatiu, amb una dona i un fill adorables, que vivia una vida aparentment senzilla com a treballador en un supermercat. Però a través dels ulls de Gamma, no era tot tan senzill, i pel seu caràcter es veia embolicat una i altra vegada en còmiques situacions, que al final el portaven a reflexionar sobre temes com el sexe, l'escatologia, o fins i tot el sentit de la vida. Però Gamma era un tipus especial, i quan no podia aguantar més, tenia el costum de treure's la roba salvatgement, i començar a passejar el seu cos escultural, mentre els altres es desorinaven de l'ensurt, superant tots aquests complexos que tant el turmenten.
Amb el pas del temps un arribar a pensar que, simplement, no era el moment. Sense cap dubte el públic manga d'aleshores era potser massa jove, i no sols en qüestió d'edat, si no també respecte el seu "recorregut vital" amb el còmic japonès. I encara que ara l'obsessió de molts pel Japó els porta a devorar qualsevol cosa que els pugui ajudar a entendre més la realitat del pais asiàtic, crec sincerament que el públic d'abans encara no estava preparat per a GAMMA El Hombre de Hierro. A més, sense comptar amb el reclam d'un anime a la televisió, la cosa encara es posava més crua. Alguns potser recordin que el còmic de Shin-Chan es va publicar bastants anys abans d'aparèixer en TV, passant sense pena ni glòria amb sol 3 números publicats (i mireu ara!).
El cert és que avui en dia un es veu desbordat per la quantitat de volums que omplen les prestatgeries de les botigues de còmics, i encara que continua existint aquesta predilecció pels temes més fantàstics, hi ha una oferta prou gran com perquè tinguin cabuda altres gèneres més "arriscats" (Shin-Chan és un clar exemple, i algun editor s'hauria atrevit a publicar títols com a ¡Yotsuba!, Azumanga Daioh o el peculiar Vidas Etílicasfa 10 ays?). El mercat ha crescut tant que un ja pot ser lector de manga sense haver de recórrer als sobats temes de sempre. En definitiva, el públic s'ha diversificat i també ha madurat.
I on volem anar a parar aleshores?
Doncs en part a reivindicar GAMMA El Hombre de Hierro, com un dels millors manga que s'han publicat a la península, animar a Norma Editorial a reeditar les aventures d'aquest simpàtic personatge, de manera que alguns puguin recuperar-la en millors condicions (les edicions d'abans no estaven fetes per durar molt), i també per a que el públic pugui descobrir o redescobrir Gamma Teruo, i potser, ara sí, poder publicar moltes més històries de l'Home de Ferro.
Què penseu? Està ara el públic espanyol preparat per a una obra com la de GAMMA El Hombre de Hierro?
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario