Comicoteca: Keroro Gunsou

Salutacions cosmonautes,

Com haureu vist, a poc a poc us hem anat presentant alguns dels personatges que habiten la nostra benvolguda Arcadia, des de l'inquiet Urias fins als flamants Kamen Rider. I avui ha arribat el moment de presentar-vos a un personatge que ha passat llargues temporades a bord del nostre navili interestel·lar, però que actualment es troba destinat en un planeta al que ell crida Pokopén, tractant d'envair-lo... encara que pel que sembla, la cosa no avança.

Parlem, és clar, del nostre Sergent més benvolgut, el Sargent Keroro, una granoteta keronense amb debilitat per les maquetes Gundam que és abandonat en la Terra (Pokopén) després d'una invasió fallida. A poc a poc va trobant-se amb la resta de la seva tropa, que també han quedat ressagats, i és llavors quan reben la missió d'envair la terra, objectiu que es prenen amb molta calma, i amb uns plans d'invasió dignes dels invents del TBO (si els invents del TBO haguessin abordat alguna vegada formes d'envair un planeta). A tot això cal sumar-li la convivència amb la família pokopense dels Hinata, que sofreixen en les seves carns els plans dels bitxarracos, però també s'aprofiten de les pobres granotetes perquè els facin les feines de casa (per cert, antològic el moment que descobrixen a Keroro, no es podia fer de forma menys espectacular i més graciosa).

Com tot friki amb ganes de fer-se notar, Urias em recorda i es vanagloria d'haver conegut a Keroro bastant abans de la seva arribada "oficial" a través del manga publicat per Norma Editorial a Espanya, i per l'anime que avui dia s'emet a televisió. La seva primera trobada amb el personatge va ser a través d'una sèrie japonesa anomenada Densha Otoko i el protagonista del qual, la perfecta definició de l'otaku solitari, solia passejar-se amb samarretes, ninotets i altre merchandising de la granota keronense.

Fijaos en la rana de encima de la cama (Urías tiene la misma en su camarote).

Fixeu-vos en la granota de damunt del llit (Urías té la mateixa a la seva cabina). Per l'Urias això va ser un amor a primera vista, i va estar un bon temps intentant trobar qualsevol cosa relacionada amb Keroro, fins que diversos intents fallits després, Norma Editorial el sorprenia editant el manga i posteriorment apareixia la sèrie a la TV.

Sens dubte, Yoshizaki Mini ha aconseguit crear un dels personatges/mascotes més adorables dels últims temps, i per això no ens estranya que a Urías li hagi donat semblant obsessió amb la seva merchandising (ja se sap que el "kawaii" ven). Amb tot això, no és gens fortuït que l'otaku de Densha Otoko fos un fan de la sèrie, ja que el manga de Keroro destaca per uns alts nivells de frikisme i continus homenatges, picades d'ullet, paròdies a altres magues, animes, etc. De fet, n'hi ha tants, i alguns tan subtils, que cal estar molt atent i tenir molt coneixement per a detectar-los (de fet, a les pàgines finals del manga s'adjunta una explicació de cada "homenatge"). Tant trobarem granotetes superguerreres de l'espai, com llibretetes sospitoses amb un poder sobrenatural. Però fins i tot els propis personatges són homenatges amb potes, com el propi Dororo (nom d'un personatge de Tezuka Osamu), o la mateixa afició de Keroro a muntar maquetes de Gundam (que a un servidor li recorda a cert tripulant de l'altra Arcadia, la del Caitán Harlock).

Aquí tenim a Yattaran del Capità Harlock amb una de les seves maquetes,
i en Keroro amb una de les seves.

Una gran sèrie que ha captivat els cors de molts afeccionats al manga i l'anime amb aquesta fórmula que sempre és tan efectiva amb el fandom, omplir-ho tot de referències al gènere, perquè un pugui revolcarse amb alegria dintre de la cosmogonía del seu microunivers personal.

Aquí l'opening de la sèrie: