lunes, 27 de abril de 2009

NAUFRAGI! ABANDONEU LA NAU!

Salutacions cosmonautes,

la nau s'enfonsa, és irremeiable, hem intentat fer el possible per intentar salvarla, però hem fracassat. Això vol dir que hem arribat a la fi d'una era, una era breu, però especialment intensa en els seus moments finals. Pero no ens rendim, ¡ans al contrari!

Hem fletat una nova nau, una nova Arcadia, que serà molt millor que la que ara, amb certa tristesa, deixem enrere, enfonsant-se en aquest mar negre i infinit que es l'espai...

A PARTIR D'ARA ENS TROBAREU A:

www.laarcadiadeurias.com

Actualitzeu els vostres feeds, bookmarks, links, twitters, etc. Moltes gràcies.

LA VERSIÓ EN CATALÀ ESTÀ EN PREPARACIÓ!
Disculpeu les molèsties que això us pugui ocasionar.

jueves, 23 de abril de 2009

Recomanacions, una mica frikis, pel dia de Sant Jordi

Salutacions cosmonautes,

avui és un dia especial, sobretot per als catalans, ja que avui se celebra Sant Jordi, el patró de Catalunya, i no és tant que els catalans siguin molt devots, si no que avui se celebra una de les festes més estimades a Catalunya. És el dia dels enamorats (res de Sant Valentí), i la forma tradicional de celebrar-ho és que els nois regalin roses a les noies i elles responguin regalant-los un llibre. Està clar que és un tracte una mica injust (pel que fa els preus), però amb el temps les coses han canviat una mica i tothom regala a tothom llibres (i fins i tot roses, si és que som moderns i progres, escolti). EN fi, l'ambient al carrer és excel·lent, a rebentar de parades amb roses, llibres i altres cosetes, i malgrat que no sigui un dia festiu (reclamem des d'aquí que ho sigui ja!), l'aire que es respira és de molta alegria, gresca i felicitat (sí, sí, sobretot per part de les editorials i les llibreries).

Per celebrar tal efemèride, des de L'Arcadia d'Urias volíem posar el nostre granet de sorra, i recomanar-vos alguns llibres que poden ser del vostre grat, i que podeu regalar o demanar que us regalin (el costum s'ha estès una miqueta pel món, i fins i tot al Japó s'ha arribat a intentar instaurar, encara que amb poc èxit, de moment).

Comencem, per variar, fent una mica la pilota, i us recomanarem la compra del llibre que ja fa alguns mesos van publicar alguns dels bloggers espanyols residents al Japó més coneguts. Es tracta de "Soñar con Japón", un llibre de fotografies realitzades per aquells que són darrer de blogs com Pepinismo, Kirai, Fotocompra, Flapy in japan i Motomachi Cake Blog.

Aquí teniu una llista de llocs on el podreu trobar.

Continuem amb un llibre que ens ha tingut entretinguts últimament, i que creiem de lectura obligada per a tot aquell que tingui un interès autèntic pel Japó. Es tracta de "En el país de los dioses", una recopilació de l'editorial El Acantilado d'algunes de les cròniques que va fer Lafcadio Hearn durant la seva estada al Japó Meiji, entre 1890 i 1904. Per aquells que no el coneguin, Hearn és un dels referents clàssics a l'hora de descriure el Japó d'aquella època, i una gran divulgador de la cultura japonesa. Va arribar a aconseguir la nacionalitat japonesa (una cosa molt difícil fins i tot avui en dia), també es va casar amb una japonesa i va acabar morint allà pronunciant les seves últimes paraules en japonès. Vaj, que en certa manera va ser un dels "bloggers" de l'era Meiji.


Per acabar, us recomanarem l'últim treball que s'ha publicat a Espanya de Guy Delisle, un autor que realment ens agrada a l'Arcàdia (podeu llegir més sobre ell aquí). En lloc d'un nou llibre sobre les seves estades a Àsia, en aquesta ocasió, "Cómo no hacer nada" és una recopilació de les històries curtes que l'autor ha publicat entre 1995 i 2002. Ho ha publicat Astiberri Ediciones. La seva és sempre una mirada interessant a aquelles coses quotidianes i no tan quotidianes. Altament recomanat.


Fins aquí hem arribat, i ara, a disfrutar de la diada, feliç Sant Jordi!

miércoles, 22 de abril de 2009

Fil Musical: New Pants 新褲子, música electrònica desde Beijing

Salutacions cosmonautes,

per avui, aparquem un moment el Japó, però sense marxar molt lluny, ja que ens traslladem a la Xina, per recuperar el nostre Fil Musical. En aquesta ocasió volíem parlar-vos d'un grup que vam conèixer farà potser un any o dos i que ens va sorprendre per tres motius. El primer va ser que es tractava d'una banda xinesa (i de Beijing, no de Shanghai com potser s'esperarien alguns), i això és quelcom a lo que encara no estem acostumats, ja que poc s'ha exportat la seva música (a part de la tradicional). En segon lloc, ens va sorprendre que una banda xinesa pogués sonar com sonen aquests NewPants, amb una proposta que qualificaríem de " retromoderna" (encara que aquesta sorpresa s'explica també per la nostra ignorància respecte l'escena musical xinesa), lo seu és unir sons New Wave amb els sons "discotequeros vuitanteros". I en tercer i últim lloc, ens va sorprendre perquè van acabar agradant-nos molt algunes de les seves cançons, i això sempre és una bona sorpresa. En fi, us presentem: NEWPANTS o 新褲子 (que seria el seu nom en xinès).




Però no us deixeu enganyar per "Bye Bye Disco", ja que NewPants són sense cap dubte un grup versàtil. Si aquí els veiem posats en un techno-pop "modernillo" amb un toc una mica Ozone (amb sentit de l'humor), en altres vídeos els veurem vestint del pal Heavy Metal i descarregant temes a mig camí entre el Punk de The Ramones, el tonti-Pop i la música electrònica.





Si això és el que han d'oferir les noves generacions de músics xinesos, el cert és que estarem atents a les seves noves propostes. Afortunadament, una de les conseqüències positives de la globalització és poder fer descobriments d'aquest tipus (no parlarem de les conseqüències negatives).

Aquí teniu el seu MySpace.

martes, 21 de abril de 2009

Viatges: Nagasaki, porta al món.

Salutacions cosmonautes,

prosseguim parlant de l'expedició d'Urías al Japó. En aquesta ocasió ho fem per parlar-vos d'una ciutat tristament famosa, Nagasaki. Com ja sabreu, va ser la ciutat que va sofrir la segona bomba atòmica que van llançar els americans durant la IIª Guerra Mundial al Japó. Al principi anaven a deixar anar la segona bomba en un altre lloc, però el mal temps va impedir que es llancés sobre Kokura (l'objectiu inicial). Nagasaki va tenir mala sort, durant uns minuts es va aclarir el cel i la bomba va ser llançada.


Avui en dia, Nagasaki està profundament marcada per aquest fet, i prova d'això és que la majoria dels seus "atractius turístics" es basen en el que va passar aquell 9 d'Agost de 1945. Tenim un parc de la pau, amb una imponent estátua i les clàssiques "grulles" de paper que solen enviar els nens.

Molt a prop trobarem l'epicentre de l'explosió de la bomba. Amb un monòlit que recorda el de "2001: Odissea a l'espai", i que es troba al costat de les ruïnes d'una església cristiana que corria per allà en aquells temps i de la qual sols en van quedar unes restes.

És dificil de veure, pero aquest senyor estaba pintant el monolit que marca la zona zero de l'impacte.

I no era l'únic pintant el monolit (es troba al fons a l'esquerra, on s'amuntega la gent).

Com a Hiroshima, trobarem un museu dedicat a fer memória dels fets, mostrant algunes imatges de la devastació, i també objectes que mostren l'abast de la destrucció (robes de nens, ampolles foses...), entre moltes altres coses. Però el cert és que, si un ja ha estat al museu d'Hiroshima, aquest es fa una mica repetitiu, i no és tan complet.

Fixeu-vos en el text de baix, una altra mostra d'aquest japanglish que dóna peu a coñas diverses. Aquí sembla que et convidin a exposar-te a la radiació, encara que en realitat el que hi ha és un "plafó exposat".

Però aquest trist fet fa que s'oblidi sovint la importància que ha tingut Nagasaki per a les relacions del Japó amb l'exterior durant segles, sent dels únics, o potser l'únic, dels ports oberts al comerç exterior durant els segles d'aïllament del Japó. Això li ha donat a Nagasaki un caràcter especial i molt internacional. Famosa és la seva zona de cases holandeses (hi ha fins i tot un parc temàtic que reprodueix el món holandès), els jardins Glover, o també l'església Oura. Aquesta és l'església cristiana més antiga que hi ha a Àsia. A dins s'hi pot veure un quadre que mostra la crucifixió de 26 cristians l'any 1597, quan el cristianisme va començar a veure's com una amenaça a Japó (a prop de l'estació de JR hi ha un monument, que ens vam oblidar de visitar amb les presses).

D'altra banda, la localització en si de Nagasaki ja té el seu encant. És una ciutat portuària, amb un bonic parc al costat del port, i a més, quan un s'ha acostumat als pobles i ciutats japoneses totalment plans que hi ha entre Tokyo i Osaka, veure tant de turó i pujolet sorprèn (alhora que cansa).

No tenim fotos d'aquest "altre costat" de Nagasaki, però sí una mica de vídeo, però ens reservem les imatges per al documental, que ja té títol: "Cròniques des de Cipango". I molt aviat, també tindrà tràiler (com els professionals, escolti).

lunes, 20 de abril de 2009

Tokusatsu: Els còmics de Kamen Rider

Salutacions cosmonautes,

alguns de vosaltres us heu fixat ja que en el nostre vídeo sobre el Friki Tetris del friki-botí que hem portat del nostre viatge al Japó apareixien alguns còmics de Kamen Rider. Fins ara sols havíem pogut llegir sobre ells, però finalment hem pogut accedir al material original, i encara que per ara llegir-los i entendre'ls en la seva integritat es presenta difícil, ho considerem un trofeu important.


Han sigut 4 els volums que hem aconseguit, i cada un d'ells és una proposta diferent. Anem un per un...

KAMEN RIDER

En aquest cas es tracta d'una reedició del material original d'Ishinomori Shotaro, el creador de Kamen Rider (entre tants altres personatges mítics com Kikaider, Robotto Keiji, Inazuman o els mateixos Gorangers). Encara que no sigui la primera edició, que ja seria tot un tresor, la veritat és que poder veure l'orígen del nostre heroi televisiu favorit és prou emocionant.

Aquí teniu una foto amb la primera aparició de Kamen Rider, impactant:


KAMEN RIDER SPIRITS
Seguim amb Kamen Rider Spirits, el número 1. Es tracta d'un manga que segueix la història dels primers 10 Riders, arrencant des del final de Kamen Rider Super-1 (i lligant alguns "cabos sueltos" de les sèries de TV). Un producte interessant ja que permet desenvolupar la història i ajuntar un munt de Riders, tal com s'està fent ara amb els Heisei Riders a Kamen Rider Decade.

KAMEN RIDER SPIRITS FANBOOK

Aquest volum d'aquí, emmarcat dins de Kamen Rider Spirits, no és un manga, encara que contingui dibuixets. Pel que sembla, és un Fanbook plè d'informació sobre Kamen Rider, amb dibuixos, texts i algunes fotos en color de la sèrie de TV. Com podeu veure aquí...

I finalment quelcom que desconeixíem totalment...

KAMEN RIDER ?? 13 RIDERS THE COMIC

No sabíem de l'existència d'aquest còmic, però en veure a la prestatgeria aquesta portada brillant de Kamen Rider Ryuki no vam dubtar ni un instant de prosseguir amb el nostre saqueig. L'únic que podem dir-vos és que sembla ser una història autoconclusiva dins del món de Ryuki.

Continuarem informant de les nostres troballes i el botí aconseguit a Cipango.

sábado, 18 de abril de 2009

Viatges: El Friki Tetris

Salutacions cosmonautes,

Malgrat que a l'Arcàdia som gent de pau, la nostra bandera segueix sent la bandera pirata, i és per això que, si fem alguna expedició a algun lloc, tendim a emportar-nos un bon botí. Com no podia ser de cap altra forma, el Japó és un lloc ideal per saquejar, i Urías es va atipar d'omplir bosses i bosses de petites xuminades, a molt bon preu (gràcies a Ale!). Però el problema és que tenim les bodegues de l'Arcàdia plenes, i per tornar a casa, portar a sobre tot això era un suplici. Així que gràcies a l'ajuda d'un quasi-indígena de Fukuoka, vam aconseguir enviar un paquet amb el nostre botí. Però ordenar-ho tot no va ser tasca fàcil!



El nostre video i una foto han aparegut al blog de l'Ale/Pepino, www.pepinismo.net.

viernes, 17 de abril de 2009

Curiositats: la Ultrasida, la sidra de l'Ultraman!

Salutacions cosmonautes,

us mostrem avui un dels estranys productes que l'Urias ha trobat durant la seva expedició per terres nipones. Es tracta de la... Ultrasidra! Shaaa!!!


La veritat és que la definició de sidra dels japonesos ha de distar una mica de la sidra espanyola, perquè això més que sidra semblava un suc de poma amb gas, una mica soso, i amb cert toc medicamentós (quelcom habitual en moltes begudes nipones). El millor és que es poden trobar llaunes dels diferents Ultraman, i a més informació sobre els seus enemics darrere. Tota una frikada.

No us penseu que es pot trobar aquesta llauna a tot arreu, la vam trobar a la botiga oficial d'Ultraman al centre comercial Canal City de Fukuoka. Insistim, no és gaire bona, però té gràcia beure una cosa així, no?

jueves, 16 de abril de 2009

Concurs de xiclets Fit's al Japó: ajudem a l'Ale i la Micaela a guanyar!

Salutacions cosmonautes,

alguns ja sabreu que per a la nostra recent expedició al Japó hem comptat amb la col·laboració d'alguns de reputats bloggers residents a Cipango. Un d'ells ha estat Ale, més conegut pel seu blog Pepinismo o el seu grup Pepino (i també per escuchajaponés, ja us en vam parlar recentement). Ja que estem profundament agraïts per l'hospitalitat que ens va brindar a Fukuoka, arriba el moment de recolzar-lo nosaltres.

Tant l'Ale com la seva amiga Micaela s'han proposat participar en un concurs de la marca de xiclets Fit's, que requereix que els participants gravin un vídeo fent la coreografia de l'anunci de Fit's. El guanyador serà el que obtingui més visites a YouTube, i s'emportarà un munt de xiclets i diners. La cosa s'ha posat complicada per l'Ale i la Micaela, perquè hi ha vídeos que els porten molt avantatge, per això us demanem des de l'Arcàdia que mireu tantes vegades us sigui possible el vídeo, i que l'envieu als vostres familiars i amics perquè facin el mateix.

Aquí teniu els anuncis originals... Una cosa completament delirant. Què passa amb aquesta noia vestida de gos???




I aquí la versió de la Micaela i l'Ale. El video els ha sortit rodó, i us prometem que no el podreu veure només una vegada, encara que això pugui deixar certes seqüeles irreversibles... a l'Arcàdia no parem de cantar la cançó (malgrat no entendre un pijo la lletra).



I aquí i aquí teniu els posts de la web de Pepino, que parlen del vídeo.

miércoles, 15 de abril de 2009

Viatges: Shinsekai, el barri més perillós del Japó?

Salutacions cosmonautes,

Iniciem ja el relat de la nostra fructífera expedició a Cipango (així van anomenar Japó en l'època de Marco Polo), per parlar-vos d'un dels barris favorits d'Urias a Osaka, i que va ser la seva primera parada en aquest viatge. Es tracta d'una petita zona que es troba al sud de Nipponbashi (o Den Den Town, encara que pocs "osakencs" coneixen aquest terme), i a l'oest de l'estació de Tennoji. Segons la Lonely Planet, la biblía de la majoria de viatgers del segle XXI, aquesta zona és plena de personatges sospitosos, i per tant, és una zona poc recomanable d'Osaka (de les més perilloses del Japó segons es diu). Encara que clar, a Japó, el perill que suposa passejar per allà, ha de ser l'equivalent a passejar-se per qualsevol zona pija de Barcelona.


Shinsekai vist des del parc de Tennoji, amb els residents habituals de la zona.

Aquesta zona va començar a desenvolupar-se a començaments del segle XX amb la intenció de crear una zona moderna i innovadora (ShinSekai significa "nou món"), i un dels seus atractius principals va ser la torre Tsuutenkaku, que el 1912 es va construir per primera vegada intentant imitar la Torre Eiffel, i va ser reconstruïda els anys 50. Ara alguns potser la coneixen per ser la torre d'Hitachi, i és tota una ostentació de "cutrerío", especialment per la seva iluminació nocturna. Però la zona també és popular pel seu parc d'atraccions Festival Gate (que mai no hem vist obert), que té una muntanya russa que passa a través dels edficis, i també per Spa World, que és un enorme spa, lògicament.


Com tot bon neó "decadent", falten lletres de Shinsekai per il·luminar.

Poc o res sembla haver-se fet per aquest barri en els últims 30 anys, i és per això que aquest "nou món", s'ha quedat estancat en la "novetat" de fa 40 anys, i respira decadència per tot arreu. Però la zona també té mala fama per haver estat refugi de criminals, rodamons, prostitutes, transvestits i altra gent de mala mena en les últimes dècades. I és per això que Urías encaixa perfectament en aquest context, i va ser allà on va voler passar les seves primeres nits a Osaka, en una habitació una mica tètrica de tres tatamis a l'Hotel Chuo, just al costat de la via del tren, una església catòlica sospitosa i tenebrosa al mateix temps, i una important comunitat de rodamons que pululen pels carrers. Però això sí... tot a molt bon preu!


Vistes de l'Hotel Chuo, les vies del tren i l'església tètrica.

Però el cert és que Shinsekai té altres qualitats. Una d'elles, la més famosa, és el kushikatsu, una broqueta típica d'Osaka, feta de porc arrebossat, que cal remullar en un pot de salsa que tot el món utilitza. Afortunadament existeix un regla, i és que només es pot remullar la broqueta una sola vegada, i ABANS DE POSAR-LO A LA BOCA. Els restaurants de Shinsekai porten un distintiu que els acredita com els experts en kushikatsu, i sens dubte és del millor que ofereixen, però hi ha moltes altres broquetes interessants, i també alguns populars restaurants que preparen el famós fugu, o peix globus (qui s'atreveix?).


Un local bastant cutre ple de iaios jugant, i alguns tipus estranys.

Per al viatger mig, Shinsekai serà possiblement un lloc a evitar, no només per aquest aura de perill que l'embolcalla, si no també perquè té poc o gens d'atractiu turístic en realitat, o perquè ja queda als límits de les zones afavorides d'Osaka, de fet, es diu que és de les més desfavorides. A part, és un lloc petit, que per a alguns pot ser que no justifiqui haver de desplaçar-se fins allà.
Però per Urias és un lloc especial, és un petit viatge en el temps que alhora mostra una cara del Japó que no és tan habitual de veure en documentals, llibres, guies, animes o pel·lícules diverses. És un Japó que no està a l'avantguarda de tot, però que tampoc no té aquest encant exòtic de l'antic Japó. És un projecte que es va quedar a mitges, i això, al país dels extrems, té el seu atractiu. Així que, aquells que ja heu vist el Japó de postal o de telenotícies, aquells que us interessi experimentar al Japó "una mica" de por al caminar pel carrer (més psicològic que una altra cosa), Shinsekai a Osaka pot ser un lloc interessant (però no me'l massifiquin si us plau!).


Més info sobre Shinsekai aquí.

martes, 14 de abril de 2009

Curiositats: botiga de ropa japonesa de qualitat

Salutaciones cosmonautes

malgrat que el nostre no sigui un blog dedicat exclusivament al Japó, però sí exhaustivament, sempre ens havia fet il·lusió poder fer una d'aquelles entrades clàssiques dels blogs sobre el Japó, una sobre noms estranys o desafortunats; establiments como el cafè Moco, la parada de tren "mamada"... Doncs bé, finalment, gràcies a la nostra expedició, podrem aportar una nova joia al panteó dels grans noms. Aquí va...

Como veièu, es tracta d'una botiga de roba de segona mà i vintage "de disseny"... tot i que a un li queden dubtes sobre la qualitat de la seva roba.

Vist a la zona d'Amerika-mura d'Osaka, un lloc ple de botigues de ropa "inspirada en la moda americana", tot i que això és molt relatiu, i que també té molta roba de segona mà. Això sí, els preus, en general, no són molt atractius, sembla ser que el disseny americà és car, encara que la roba sigui una caca... de vaca.

domingo, 12 de abril de 2009

Cipango: Missió finalitzada al Japó!

Salutacions cosmonautes,

malgrat haver sofert un retard considerable per culpa d'una avaria a l'Arcàdia, que en alguns moments ens ha fet témer per la nostra integritat física, finalment hem pogut fer tornar a l'Urias de Cipango, o el Japó, com l'anomenen alguns.

Estem completament satisfets amb la tasca d'investigació que ha realitzat Urias durant aquests dies, i que a poc a poc esperem que comenci a donar els seus fruits, lògicament els nostres cosmonautes estimats seran els primers en saber-ne les bones noves. Aviat prepararem algun avenç en primícia sobre l'expedició d'Urias al Japó, i que us recordem tenia com a missió contestar una pregunta:

Per què a tants occidentals els fascina Japó?

Urías ha pogut complir algunes de les coses que se li van demanar a través dels comentaris dels cosmonautes, i malgrat que no ha pogut ser tot, us deixem aquí una prova de la realització d'una de les peticions, esmorzar un croissant i llegint La Vanguardia, a Japó:

Foto feta per Jordi de los Reyes

I de regal, un altre mix cultural fotogràfic:

Foto feta per Ale de www.pepinismo.net.

lunes, 23 de marzo de 2009

Tokusatsu: Kamen Rider + Gackt, l'Urias es desmaia...

Salutacions cosmonautes,

Amb l'atrafegament que portem preparant aquests dies el viatge d'Urias a terres nipones, el cert és que no ens havíem adonat que el noi portava un parell de dies desaparegut. Finalment el vam trobar ahir a la nit en estat catatònic davant del YouTube, això és el que estava veient...



I és que unir un dels seus artistes preferits amb un dels seus personatges preferits ha estat massa per a ell. I es que finalmente ha aparegut el video clip amb el tema sencer que fa de opening de Kamen Rider Decade, amb el títol "Journey Through The Decade".

Per els que no tingueu ni idea de qui és en Gackt, comenceu per llegir el nostres especial sobre Visual Kei (ben aviat seguirem parlant de l'estil i de Gackt)m, i si no sabeu què és Kamen Rider o Kamen Rider Decade, cliqueu els noms per a més informació.

lunes, 16 de marzo de 2009

Curiositats: Així que vols aprendre japonès...

Salutacions cosmonautas,

Haureu notat que fa diversos dies que a l'Arcadia de Urias les coses estan una mica parades, però la veritat és que entre bambalines ens estem movent molt per a preparar la nostra pròxima i gairebé imminent expedició a Japó. Ja hem contactat amb un munt de persones que ens ajudaran en la nostra comesa (i alguns d'ells són bloggers molt reputats!) i tenim pràcticament tot el viatge llest.

Però com tota expedició a un país llunyà, és important preparar-se mínimament per les trompades culturals, i una de les millors maneres de caure en gràcia als natius és parlant el mateix idioma que ells (o almenys fer-los veure que ho intentes). Per a això, hem posat a Urías a estudiar com un boig, i duu una setmana sense fer altra cosa que aprendre japonès. Li hem donat un parell de webs que sens dubte l'ajudaran a aprendre, almenys, algunes coses bàsiques per a sobreviure a Japó, i que aquí recomanem a tot cosmonauta que vulgui visitar terres nipones.

En primer lloc tenim Escucha Japonés, la web d'Ale i Ai, (els integrants de la Game Boy Rock Band Pepino) amb uns fantàstics i divertits vídeos amb frases útils:


En segon lloc tenim Japoneando, el projecte de David Esteban/Flapy, que també és una forma entretinguda d'aprendre moltes frases i paraules útils i imprescindibles.


Però no corrin tant amics, abans de començar a aprendre japonès, hi ha quatre coses que els nostres comsmonautas haurien de saber. Per a això, us reproduïm a cotninuación un text molt interessant que fa anys corria en anglès per Internet (http://www-unix.oit.umass.edu/~thoureau/japanese.html, tot i que ja no funciona), i que un servidor es va posar un dia a traduir a l'espanyol (i cap dir que per la xarxa trobaran aquesta traducció adaptada a altres parles hispanes, encara que sense donar cap crèdit ni a l'original ni a la traducció...).

No us perdeu el text, perquè realment val la pena llegir-lo, sapiguem o no japonès, vulguem o no aprendre'l. Però més que segur que molts s'ho pensaran dues vegades després de llegir-lo:

ASI QUE QUIERES APRENDER JAPONÉS...

Has comido en algunos restaurantes japoneses, visto algún anime, conocido alguien japonés, y tenido una novia japonesa. Y ahora, en una parte de tu pequeño cerebro, piensas que el japonés sería un buen idioma para aprender. ¡Podrías traducir videojuegos! ¡o manga! ¡o incluso anime! Conocer chicas japonesas, ¡impresionar a tus amigos! ¡Quizás vayas a Japón y te conviertas en un dibujante de anime! ¡Síi! ¡Suena como una gran idea!

Así que vas a la biblioteca, te llevas algunos libros con títulos como “Como aprender japonés estudiando cinco segundos al día mientras conduces tu coche de ida y vuelta a la oficina de correos” y “Japonés para completos, totales, y absolutos tontos que no deberían procrear”. Hey, ya aprendiste un par de palabras leyendo manga/viendo anime/en una página de Internet :)). Excitado e impresionado con tus nuevos conocimientos, empiezas a pensar: “Quizás, solo quizás, ¡podría hacer esto para vivir! ¡o buscar un título universitario en japonés! ¿Gran idea, no?

TE EQUIVOCAS.

No importa cuantos animes hayas visto, cuantas novias japonesas hayas tenido o libros hayas leído. No sabes japonés. No solo eso, obtener un título universitario en el idioma maligno no es DIVERTIDO o remotamente sensato. Prisioneros de guerra iraquíes son forzados a estudiar japonés. El término “holocausto” viene de las raíces latinas “holi” y “causm”, que significa “estudiar japonés. Se entiende la idea.

Así que, viendo tantos corderos yendo entusiasmados al matadero, creé esta Guía con CONSEJOS REALES para estudiar japonés. O, realmente, para NO estudiarlo.

Razón uno

Es muy difícil

Esto debería ser obvio.

A pesar de lo que te digan en libros, tutoriales en Internet o tus amigos, el japonés NO es simple, fácil o inclusive con sentido (el vocabulario japonés se determina tirando trozos de sushi a un tablero de dardos con las sílabas pegadas). Los japoneses esparcen este rumor para atraer a tontos Gaijin a sus garras.


No solo no es simple, probablemente sea uno de los idiomas más difíciles que se te puede ocurrir querer aprender. Con TRES escrituras totalmente diferentes (ninguna tiene sentido), multitud de inútiles y confusos niveles de cortesía, y una estructura gramatical completamente demente, el japonés ha destruido el alma de patéticos Gaijin desde su concepción. Veamos algunos de estos elementos mencionados antes así te haces una idea de a lo que me refiero.


El sistema de escritura japonés

El sistema de escritura está divido en tres partes diferentes y completamente dementes: hiragana (“las letras garabateadas”), katakana (“las letras cuadradas”), kanji (“cerca de cuatro millones de personificaciones de tus peores pesadillas”).


El hiragana se usa para escribir palabras japonesas usando sílabas. Está formado por muchos caracteres que son diferentes y que no se parecen entre si de ninguna manera. El hiragana se desarrolló juntando un grupo de japoneses ciegos, sordos y tontos para que dibujaran cosas en pedazos de papel sin tener idea de porque lo hacían. Los dibujos resultantes se llamaron “hiragana”. El príncipe que inventó estos caracteres, Yorimushi (hombre-arbusto-asno hediondo) fue inmediatamente asesinado a mazazos. Pero no te preocupes, porque no usarás hiragana casi nunca en la “vida real”.


El katakana es usado solo para escribir palabras extranjeras en un fuerte y mutilador acento japonés, así no tienes ni idea de lo que estás diciendo aunque esté en inglés (NdeT: y sepas inglés). Sin embargo, si recuerdas una regla simple para el katakana verás que puedes leer japonés muy fácilmente. Cuando encuentres algo escrito en katakana, ¡es una palabra en inglés! (nota: también se usa katakana para palabras extranjeras que no vengan del inglés. Y también sonidos, y palabras japonesas). Todos los caracteres katakana parecen iguales y es imposible, inclusive para los japoneses, notar la diferencia. No te preocupes, porque no usarás katakana casi nunca en la “vida real”.


Los kanji son letras que fueron robadas a los chinos. Cada vez que los japoneses invadían China (que era bastante a menudo) se llevaban algunas letras, así que ahora tienen como tropocientos millones. Cada kanji está compuesto por trazos que deben ser escritos en un orden específico, y tienen un significado específico, como “caballo” o “niña”. No solo eso, sino que se pueden combinar para formar nuevas palabras. Por ejemplo, si combinas los kanji para “pequeño” y “mujer” obtienes la palabra “carburador”. Los kanji también tienen diferente pronunciación dependiendo de la posición en la palabra, su antigüedad y que día sea. Cuando los colonizadores europeos llegaron a Japón por primera vez, los intelectuales japoneses sugirieron que Europa adoptase el japonés escrito como idioma “universal” entendido por todas las partes. Ésta fue la causa de la Segunda Guerra Mundial años más tarde. No te preocupes, porque no usarás kanji casi nunca en la “vida real”, ya que la mayoría de japoneses no leen desde hace mucho tiempo y en la actualidad pasan la mayoría del tiempo jugando a Pokemon.


Niveles de cortesía

Los niveles de cortesía tienen su origen en la antigua tradición japonesa de obediencia absoluta y conformidad, un sistema social de castas, y completo respeto por la autoridad jerárquica arbitraria, que muchas empresas estadounidenses creen que será muy beneficiosa cuando sea aplicada como técnica administrativa. Tienen razón, por supuesto, pero nadie es muy feliz por ello.


Depende de a quien le hables tu nivel de cortesía será muy diferente. La cortesía depende de muchas cosas, como la edad del interlocutor, edad de la persona a la que se habla, hora del día, signo del zodíaco, grupo sanguíneo, sexo, si son Pokemon de agua o de piedra, color de los pantalones, etc. Para un ejemplo de los niveles de cortesía en acción, fíjate en el siguiente ejemplo:


Profesor de japonés: Buenos días, Juan.

Juan: Buenos días.

Compañeros de clase de japonés: (gritos de horror y shock)


A fin de cuentas, comprender los niveles de cortesía está fuera de tu alcance, así que ni lo intentes. Simplemente resígnate a hablar como una niña por el resto de tu vida y reza a Dios para que nadie te pegue una paliza.


Estructura gramatical

El japonés tiene lo que se puede llamar una estructura gramatical “interesante”, pero también se podría llamar “confusa”, “aleatoria”, “falsa” o “maligna”. Para poder comprender esto bien examinemos las diferencias entre la gramática española y la japonesa:


Oración en español:

Juana fue a la escuela


Oración en japonés:

Escuela la Juana a fue Mono Manzana Carburador.


La gramática japonesa no es para gente de corazón débil o de mente lenta. Es más, los japoneses no tienen palabras para “mí”, “ellos”, “él”, “ella”, que cualquiera pueda usar sin ser terriblemente insultante (por ejemplo, la palabra japonesa para “tú”, escrita en kanji, se puede traducir como “espero que un mono te arranque la cara”. Es por eso que la oración “¡Él acaba de matarla!” y “¡Yo acabo de matarla!” suenan exactamente igual. Se supone que debes deducir esto del “contexto”, que es una palabra alemana que significa “estás jodido”.


Razón dos

Los japoneses

Cuando la mayoría de extranjeros piensan en los japoneses, piensan en una persona: educada, respetuosa, complaciente (seguramente también piense: chino). De todos modos es importante aprender donde empieza la verdad y donde terminan nuestros estereotipos occidentales.

Sería irresponsable de mi parte hacer generalizaciones de un grupo tan grande de personas, pero TODOS los japoneses tienen tres características: “hablan” inglés, se visten muy bonito y son bajitos.


El sistema escolar japonés está controlado por el gobierno japonés que, por supuesto, es imparcial (título de un reciente libro de historia japonés: Demonios blancos intentan arrebatarnos nuestra tierra sagrada, pero el poderoso padre-emperador los rechaza con vientos de Dios: La historia de la Segunda Guerra Mundial). Por eso todos los japoneses han tenido el mismo curso de inglés, que consiste en leer “Los cuentos de Canterbury”, mirar algunos episodios de M*A*S*H, y leer el diccionario de inglés de principio a fin. Armados de este extenso conocimiento del inglés, los niños japoneses emergen de la escuela preparados para participar en negocios y asuntos internacionales, exclamando oraciones notables y memorables como “You have no chance to survive make your time” (no tienes oportunidad de sobrevivir gana tu tiempo), y agregando a sus propios productos eslogans en inglés como “Just give this a Paul. It may be the Paul of your life” (Solo dale a esto un Pablo, puede ser el Pablo de tu vida), al lado de una máquina tragaperras.


En segundo lugar, todos los japoneses visten extremadamente bien. Esto coincide con la idea general del orden y aseo japonés. Todo tiene que estar en el lugar correcto para los japoneses o una pequeña sección del lóbulo derecho de su cerebro empieza a tener ataques y empiezan a exhibir comportamiento violento y errático hasta que el desorden es erradicado. Inclusive DOBLAN SU ROPA SUCIA. Estar desaliñado no es tolerado en la sociedad japonesa, y alguien con una pequeña arruga en su camisa, que pensó podía esconder usando un buzo con capucha encima (que posiblemente tiene escrita alguna frase pegadiza en inglés como “Spread Beaver, Violence Jack-Off” (“concha abierta, paja violenta”)), serán golpeados hasta morir con teléfonos móviles.


Por último, los japoneses son todos bajitos. Realmente bajitos. Es como gracioso. Como no quieren dejar que sean altos a los europeos y a los africanos, los japoneses sin ayuda de nadie han puesto de moda zapatos con suelas gigantes, así pueden parecer de altura humana real, cuando en realidad su altura sugiere que están relacionados con los enanos o los hobbits.


La cultura japonesa también es muy “interesante”, lo cual significa “confusa” y en muchos casos “peligrosa”. Su cultura esta basada en el concepto “dentro del grupo/fuera del grupo”, en el que todos los japoneses están “dentro” de un gran grupo, y TU estás “fuera” de ese grupo. Además de este sentido de alienación, Japón produce dibujos, y una amplia variedad de productos consumibles con los cuales te saturan 24 horas al día, siete días a la semana. A los japoneses también les gustan monstruos luchadores que viven en tus pantalones, bañarse con ancianos y suicidarse.


La comida japonesa es lo que alguna gente llama “exótica”, pero la mayoría de la gente la llama “repugnante”, o quizás, en algunas áreas, “basura”. La comida evolucionó en la antigüedad cuando el único ingrediente era el arroz. La gente se harto tanto del arroz, que empezaron a comer cualquier cosa que encontraban desde algas marinas hasta a otra gente. Esto derivó en la creación de maravillosas comidas como el “natto”, que es una especie de judía pero que sabe a ácido de batería, y el “Pocky”, que es un palito con diferentes tipos de cobertura, entre sus sabores están aserrín y fresa.


A pesar de la variedad de comidas, los japoneses han tenido éxito en hacer que cada cosa que coman, hasta las ciruelas, tenga gusto de carne ahumada.


Razón tres

Tus compañeros de clase

Como si aprender japonés no fuera poco, las clases de japonés tienden a atraer la clase de alumno que te hace desear que un enorme cometa choque contra la tierra. Hay algunos tipos básicos de alumnos que siempre te cruzarás en las clases. Entre estos están el Freak Del Anime, el Sabelotodo y el Ciervo Sorprendido En La Carretera.


El Freak Del Anime es el más común, y uno de los más molestos. Generalmente puedes notar un par de señales de alerta que te dejan identificarlo antes de que sea tarde: se pone la misma camiseta de Evangelion todos los días, tiene más de un llavero con motivos de anime, usa gafas, dice frases en japonés que obviamente no entiende (como “¡Sí!¡Nunca te perdonaré!”), se refiere a ti como “-chan”, hace referencias a puntos oscuros de cultura japonesa en clase, y generalmente no aprueba. Debes ser extremadamente cuidadoso para no dejarle oler tu miedo o lástima, porque si lo hace se te pegará y consumirá tu tiempo y paciencia, dejando una cáscara sin vida. Desesperado por compañía humana, te invitará a reuniones, exposiciones de anime, convenciones, y un montón de otras cosas que no te interesan.


El Sabelotodo generalmente tiene una novia o un novio japonés, y debido a esta “fuente interna” en la cultura japonesa, se ha convertido en un experto académico en todo lo que sea japonés, sin siquiera haber leído un libro en toda su vida. Usualmente lo puedes detectar buscando estas señales: tener una sonrisa arrogante, contestar más de su cuota de preguntas, la mayoría de ellas mal, hacen preguntas al profesor sobre varios temas y luego discuten las respuestas (un intercambio típico: alumno: ¿qué quiere decir “ohayô”?, profesor: quiere decir “buenos días”, alumno: mi novia dice que...), estar equivocado, hablar mucho de comida japonesa y estar equivocado, dar respuestas largas e innecesariamente detalladas que están mal y no aprobar.


El Ciervo Sorprendido En La Carretera es un alumno que tomó la clase porque: a) pensó que sería divertido, b)pensó que sería fácil, c) necesitaba un par de créditos para graduarse. Estos últimos tienen una máscara de terror y pánico desde el momento que entran en clase hasta que se van, porque todo lo que pueden oír en su cabeza es el agudo grito que hace su futuro mientras se va por el retrete. Generalmente no aprueban.


Aunque la mayoría de estudiantes de japonés son inteligentes, divertidos y trabajadores, ninguno estará en tu clase.


Conclusión

Si puedes superar la dificultad, sociedad y tus compañeros, encontrarás que el japonés es divertido y gratificante. Nosotros nunca lo sabremos, ya que no hemos llegado tan lejos. Pero estoy seguro de que TU eres diferente.


Nota del autor: Este artículo, aunque tiene algunos datos verdaderos, es una broma y debería ser tomada como tal. En realidad soy licenciado en japonés, aunque lo encontré difícil, amo el japonés y pienso que todos los que quieran aprender deberían probarlo.

Solo tendrías que estar preparado para sufrir mucho dolor.


¡FELIZ APRENDIZAJE!


Versión original del texto en inglés:

http://www-unix.oit.umass.edu/~thoureau/japanese.html


miércoles, 4 de marzo de 2009

Viatges: Expedició a Japó, què faríes tú al Japó?

Salutacions cosmonautes,

emetem aquest comunicat per informar-vos que els alts comandaments de l'Arcàdia han decidit realitzar en breu una expedició de caràcter antropològic. Com saben tots els cosmonautes que segueixen les nostres peripècies, el Japó ha estat, és i serà, un dels nostres focus d'atenció principals, i és per això que ens hem decantat pel país del sol naixent per a la nostra primera expedició amb caràcter blogger. Havíem de decidir-nos també per un explorador, la decisió era difícil ja que tenim gent molt capacitada a l'Arcàdia, però al final hem cedit al xantatge d'Urias (que ens ha promès portar-nos moltes figuretes de Kamen Rider a la seva tornada), i per tant ell serà l'encarregat d'aquesta importantíssima missió.


Però no l'enviarem allà perquè es passi el dia a Kabuki-cho (el "barri vermell" de Tokyo), comprant a Den Den Town a Osaka, o als Maid Café de Akihabara... la nostra intenció és que treballi una mica, i allà, benvolguts cosmonautes, entreu vosaltres. Volem fer una crida a tots els nostres lectors per a que ens facin propostes, perquè ens diguin quines coses hauria de fer Urias durant el seu viatge, quines coses serien interessants d'experimentar, de menjar, de visitar... perquè després ens expliqui com ha estat l'experiència. Com és obvi no podem prometre que es facin totes les coses que es proposin, però intentarem complir tot el que estigui al nostre abast (visitar un Maid Café? s'intentarà, comprar bragues usades? no és que no ho hàgim intentat ja, però insistirem..., banyar-nos en pilotes al costat del Palau Imperial?, això ja s'ha fet.).
En tot cas, teniu en compte que l'itinerari, d'uns 10 dies, passarà per Tokyo, Osaka, Fukuoka i probablement Nagasaki (amb possibilitat de passar, si el temps ho permet, per Kyoto, Nara, Kobe, Himeji).
Apart d'això, ja hem comentat que aquesta expedició és de caràcter antropològic, i tant és així que la nostra investigació parteix d'una premissa concreta, una pregunta que volem contestar i que els que us animeu a proposar coses hauríeu de tenir en ment:

Per què tants occidentals senten fascinació pel Japó?

Encara que d'entrada pot semblar una pregunta senzilla, ja que molts parlaran del manga, l'anime i altres productes culturals nipons com a ganxo principal... la pregunta continua a l'aire, per què arriben a calar tant a occident productes tan orientals? Tant que fins i tot alguns intenten adoptar certs estils de vida, costums, formes de parlar...

Amb els resultats de la nostra expedició tenim la intenció de crear un senzill documental (totalment amateur) que intenti respondre a aquestes qüestions. A part de la vostra col·laboració, també procurarem realitzar in situ algunes entrevistes amb persones que poden ajudar-nos a través de les seves vivències i opinions. I encara que és aviat per dir com us presentarem aquest "documental", en poc temps obrirem un canal a YouTube per anar penjant les vivències de l'expedició de l'Arcàdia al Japó.

Insistim, ens fa falta la vostra col·laboració per donar resposta a aquesta pregunta sense resposta que no ens deixa dormir per les nits. Us animem a fer les vostres propostes o aportacions de qualsevol tipus. També us demanarem a tots aquells bloggers que difongueu en la mesura que pugueu i volgue aquesta iniciativa, us estarem eternament agraïts :)

Continuarem informant!