lunes, 27 de abril de 2009

NAUFRAGI! ABANDONEU LA NAU!

Salutacions cosmonautes,

la nau s'enfonsa, és irremeiable, hem intentat fer el possible per intentar salvarla, però hem fracassat. Això vol dir que hem arribat a la fi d'una era, una era breu, però especialment intensa en els seus moments finals. Pero no ens rendim, ¡ans al contrari!

Hem fletat una nova nau, una nova Arcadia, que serà molt millor que la que ara, amb certa tristesa, deixem enrere, enfonsant-se en aquest mar negre i infinit que es l'espai...

A PARTIR D'ARA ENS TROBAREU A:

www.laarcadiadeurias.net

Actualitzeu els vostres feeds, bookmarks, links, twitters, etc. Moltes gràcies.

LA VERSIÓ EN CATALÀ ESTÀ EN PREPARACIÓ!
Disculpeu les molèsties que això us pugui ocasionar.

jueves, 23 de abril de 2009

Recomanacions, una mica frikis, pel dia de Sant Jordi

Salutacions cosmonautes,

avui és un dia especial, sobretot per als catalans, ja que avui se celebra Sant Jordi, el patró de Catalunya, i no és tant que els catalans siguin molt devots, si no que avui se celebra una de les festes més estimades a Catalunya. És el dia dels enamorats (res de Sant Valentí), i la forma tradicional de celebrar-ho és que els nois regalin roses a les noies i elles responguin regalant-los un llibre. Està clar que és un tracte una mica injust (pel que fa els preus), però amb el temps les coses han canviat una mica i tothom regala a tothom llibres (i fins i tot roses, si és que som moderns i progres, escolti). EN fi, l'ambient al carrer és excel·lent, a rebentar de parades amb roses, llibres i altres cosetes, i malgrat que no sigui un dia festiu (reclamem des d'aquí que ho sigui ja!), l'aire que es respira és de molta alegria, gresca i felicitat (sí, sí, sobretot per part de les editorials i les llibreries).

Per celebrar tal efemèride, des de L'Arcadia d'Urias volíem posar el nostre granet de sorra, i recomanar-vos alguns llibres que poden ser del vostre grat, i que podeu regalar o demanar que us regalin (el costum s'ha estès una miqueta pel món, i fins i tot al Japó s'ha arribat a intentar instaurar, encara que amb poc èxit, de moment).

Comencem, per variar, fent una mica la pilota, i us recomanarem la compra del llibre que ja fa alguns mesos van publicar alguns dels bloggers espanyols residents al Japó més coneguts. Es tracta de "Soñar con Japón", un llibre de fotografies realitzades per aquells que són darrer de blogs com Pepinismo, Kirai, Fotocompra, Flapy in japan i Motomachi Cake Blog.

Aquí teniu una llista de llocs on el podreu trobar.

Continuem amb un llibre que ens ha tingut entretinguts últimament, i que creiem de lectura obligada per a tot aquell que tingui un interès autèntic pel Japó. Es tracta de "En el país de los dioses", una recopilació de l'editorial El Acantilado d'algunes de les cròniques que va fer Lafcadio Hearn durant la seva estada al Japó Meiji, entre 1890 i 1904. Per aquells que no el coneguin, Hearn és un dels referents clàssics a l'hora de descriure el Japó d'aquella època, i una gran divulgador de la cultura japonesa. Va arribar a aconseguir la nacionalitat japonesa (una cosa molt difícil fins i tot avui en dia), també es va casar amb una japonesa i va acabar morint allà pronunciant les seves últimes paraules en japonès. Vaj, que en certa manera va ser un dels "bloggers" de l'era Meiji.


Per acabar, us recomanarem l'últim treball que s'ha publicat a Espanya de Guy Delisle, un autor que realment ens agrada a l'Arcàdia (podeu llegir més sobre ell aquí). En lloc d'un nou llibre sobre les seves estades a Àsia, en aquesta ocasió, "Cómo no hacer nada" és una recopilació de les històries curtes que l'autor ha publicat entre 1995 i 2002. Ho ha publicat Astiberri Ediciones. La seva és sempre una mirada interessant a aquelles coses quotidianes i no tan quotidianes. Altament recomanat.


Fins aquí hem arribat, i ara, a disfrutar de la diada, feliç Sant Jordi!

miércoles, 22 de abril de 2009

Fil Musical: New Pants 新褲子, música electrònica desde Beijing

Salutacions cosmonautes,

per avui, aparquem un moment el Japó, però sense marxar molt lluny, ja que ens traslladem a la Xina, per recuperar el nostre Fil Musical. En aquesta ocasió volíem parlar-vos d'un grup que vam conèixer farà potser un any o dos i que ens va sorprendre per tres motius. El primer va ser que es tractava d'una banda xinesa (i de Beijing, no de Shanghai com potser s'esperarien alguns), i això és quelcom a lo que encara no estem acostumats, ja que poc s'ha exportat la seva música (a part de la tradicional). En segon lloc, ens va sorprendre que una banda xinesa pogués sonar com sonen aquests NewPants, amb una proposta que qualificaríem de " retromoderna" (encara que aquesta sorpresa s'explica també per la nostra ignorància respecte l'escena musical xinesa), lo seu és unir sons New Wave amb els sons "discotequeros vuitanteros". I en tercer i últim lloc, ens va sorprendre perquè van acabar agradant-nos molt algunes de les seves cançons, i això sempre és una bona sorpresa. En fi, us presentem: NEWPANTS o 新褲子 (que seria el seu nom en xinès).




Però no us deixeu enganyar per "Bye Bye Disco", ja que NewPants són sense cap dubte un grup versàtil. Si aquí els veiem posats en un techno-pop "modernillo" amb un toc una mica Ozone (amb sentit de l'humor), en altres vídeos els veurem vestint del pal Heavy Metal i descarregant temes a mig camí entre el Punk de The Ramones, el tonti-Pop i la música electrònica.





Si això és el que han d'oferir les noves generacions de músics xinesos, el cert és que estarem atents a les seves noves propostes. Afortunadament, una de les conseqüències positives de la globalització és poder fer descobriments d'aquest tipus (no parlarem de les conseqüències negatives).

Aquí teniu el seu MySpace.

martes, 21 de abril de 2009

Viatges: Nagasaki, porta al món.

Salutacions cosmonautes,

prosseguim parlant de l'expedició d'Urías al Japó. En aquesta ocasió ho fem per parlar-vos d'una ciutat tristament famosa, Nagasaki. Com ja sabreu, va ser la ciutat que va sofrir la segona bomba atòmica que van llançar els americans durant la IIª Guerra Mundial al Japó. Al principi anaven a deixar anar la segona bomba en un altre lloc, però el mal temps va impedir que es llancés sobre Kokura (l'objectiu inicial). Nagasaki va tenir mala sort, durant uns minuts es va aclarir el cel i la bomba va ser llançada.


Avui en dia, Nagasaki està profundament marcada per aquest fet, i prova d'això és que la majoria dels seus "atractius turístics" es basen en el que va passar aquell 9 d'Agost de 1945. Tenim un parc de la pau, amb una imponent estátua i les clàssiques "grulles" de paper que solen enviar els nens.

Molt a prop trobarem l'epicentre de l'explosió de la bomba. Amb un monòlit que recorda el de "2001: Odissea a l'espai", i que es troba al costat de les ruïnes d'una església cristiana que corria per allà en aquells temps i de la qual sols en van quedar unes restes.

És dificil de veure, pero aquest senyor estaba pintant el monolit que marca la zona zero de l'impacte.

I no era l'únic pintant el monolit (es troba al fons a l'esquerra, on s'amuntega la gent).

Com a Hiroshima, trobarem un museu dedicat a fer memória dels fets, mostrant algunes imatges de la devastació, i també objectes que mostren l'abast de la destrucció (robes de nens, ampolles foses...), entre moltes altres coses. Però el cert és que, si un ja ha estat al museu d'Hiroshima, aquest es fa una mica repetitiu, i no és tan complet.

Fixeu-vos en el text de baix, una altra mostra d'aquest japanglish que dóna peu a coñas diverses. Aquí sembla que et convidin a exposar-te a la radiació, encara que en realitat el que hi ha és un "plafó exposat".

Però aquest trist fet fa que s'oblidi sovint la importància que ha tingut Nagasaki per a les relacions del Japó amb l'exterior durant segles, sent dels únics, o potser l'únic, dels ports oberts al comerç exterior durant els segles d'aïllament del Japó. Això li ha donat a Nagasaki un caràcter especial i molt internacional. Famosa és la seva zona de cases holandeses (hi ha fins i tot un parc temàtic que reprodueix el món holandès), els jardins Glover, o també l'església Oura. Aquesta és l'església cristiana més antiga que hi ha a Àsia. A dins s'hi pot veure un quadre que mostra la crucifixió de 26 cristians l'any 1597, quan el cristianisme va començar a veure's com una amenaça a Japó (a prop de l'estació de JR hi ha un monument, que ens vam oblidar de visitar amb les presses).

D'altra banda, la localització en si de Nagasaki ja té el seu encant. És una ciutat portuària, amb un bonic parc al costat del port, i a més, quan un s'ha acostumat als pobles i ciutats japoneses totalment plans que hi ha entre Tokyo i Osaka, veure tant de turó i pujolet sorprèn (alhora que cansa).

No tenim fotos d'aquest "altre costat" de Nagasaki, però sí una mica de vídeo, però ens reservem les imatges per al documental, que ja té títol: "Cròniques des de Cipango". I molt aviat, també tindrà tràiler (com els professionals, escolti).

lunes, 20 de abril de 2009

Tokusatsu: Els còmics de Kamen Rider

Salutacions cosmonautes,

alguns de vosaltres us heu fixat ja que en el nostre vídeo sobre el Friki Tetris del friki-botí que hem portat del nostre viatge al Japó apareixien alguns còmics de Kamen Rider. Fins ara sols havíem pogut llegir sobre ells, però finalment hem pogut accedir al material original, i encara que per ara llegir-los i entendre'ls en la seva integritat es presenta difícil, ho considerem un trofeu important.


Han sigut 4 els volums que hem aconseguit, i cada un d'ells és una proposta diferent. Anem un per un...

KAMEN RIDER

En aquest cas es tracta d'una reedició del material original d'Ishinomori Shotaro, el creador de Kamen Rider (entre tants altres personatges mítics com Kikaider, Robotto Keiji, Inazuman o els mateixos Gorangers). Encara que no sigui la primera edició, que ja seria tot un tresor, la veritat és que poder veure l'orígen del nostre heroi televisiu favorit és prou emocionant.

Aquí teniu una foto amb la primera aparició de Kamen Rider, impactant:


KAMEN RIDER SPIRITS
Seguim amb Kamen Rider Spirits, el número 1. Es tracta d'un manga que segueix la història dels primers 10 Riders, arrencant des del final de Kamen Rider Super-1 (i lligant alguns "cabos sueltos" de les sèries de TV). Un producte interessant ja que permet desenvolupar la història i ajuntar un munt de Riders, tal com s'està fent ara amb els Heisei Riders a Kamen Rider Decade.

KAMEN RIDER SPIRITS FANBOOK

Aquest volum d'aquí, emmarcat dins de Kamen Rider Spirits, no és un manga, encara que contingui dibuixets. Pel que sembla, és un Fanbook plè d'informació sobre Kamen Rider, amb dibuixos, texts i algunes fotos en color de la sèrie de TV. Com podeu veure aquí...

I finalment quelcom que desconeixíem totalment...

KAMEN RIDER ?? 13 RIDERS THE COMIC

No sabíem de l'existència d'aquest còmic, però en veure a la prestatgeria aquesta portada brillant de Kamen Rider Ryuki no vam dubtar ni un instant de prosseguir amb el nostre saqueig. L'únic que podem dir-vos és que sembla ser una història autoconclusiva dins del món de Ryuki.

Continuarem informant de les nostres troballes i el botí aconseguit a Cipango.

sábado, 18 de abril de 2009

Viatges: El Friki Tetris

Salutacions cosmonautes,

Malgrat que a l'Arcàdia som gent de pau, la nostra bandera segueix sent la bandera pirata, i és per això que, si fem alguna expedició a algun lloc, tendim a emportar-nos un bon botí. Com no podia ser de cap altra forma, el Japó és un lloc ideal per saquejar, i Urías es va atipar d'omplir bosses i bosses de petites xuminades, a molt bon preu (gràcies a Ale!). Però el problema és que tenim les bodegues de l'Arcàdia plenes, i per tornar a casa, portar a sobre tot això era un suplici. Així que gràcies a l'ajuda d'un quasi-indígena de Fukuoka, vam aconseguir enviar un paquet amb el nostre botí. Però ordenar-ho tot no va ser tasca fàcil!



El nostre video i una foto han aparegut al blog de l'Ale/Pepino, www.pepinismo.net.

viernes, 17 de abril de 2009

Curiositats: la Ultrasida, la sidra de l'Ultraman!

Salutacions cosmonautes,

us mostrem avui un dels estranys productes que l'Urias ha trobat durant la seva expedició per terres nipones. Es tracta de la... Ultrasidra! Shaaa!!!


La veritat és que la definició de sidra dels japonesos ha de distar una mica de la sidra espanyola, perquè això més que sidra semblava un suc de poma amb gas, una mica soso, i amb cert toc medicamentós (quelcom habitual en moltes begudes nipones). El millor és que es poden trobar llaunes dels diferents Ultraman, i a més informació sobre els seus enemics darrere. Tota una frikada.

No us penseu que es pot trobar aquesta llauna a tot arreu, la vam trobar a la botiga oficial d'Ultraman al centre comercial Canal City de Fukuoka. Insistim, no és gaire bona, però té gràcia beure una cosa així, no?