Tokusatsu: Els còmics de Kamen Rider

Salutacions cosmonautes,

alguns de vosaltres us heu fixat ja que en el nostre vídeo sobre el Friki Tetris del friki-botí que hem portat del nostre viatge al Japó apareixien alguns còmics de Kamen Rider. Fins ara sols havíem pogut llegir sobre ells, però finalment hem pogut accedir al material original, i encara que per ara llegir-los i entendre'ls en la seva integritat es presenta difícil, ho considerem un trofeu important.


Han sigut 4 els volums que hem aconseguit, i cada un d'ells és una proposta diferent. Anem un per un...

KAMEN RIDER

En aquest cas es tracta d'una reedició del material original d'Ishinomori Shotaro, el creador de Kamen Rider (entre tants altres personatges mítics com Kikaider, Robotto Keiji, Inazuman o els mateixos Gorangers). Encara que no sigui la primera edició, que ja seria tot un tresor, la veritat és que poder veure l'orígen del nostre heroi televisiu favorit és prou emocionant.

Aquí teniu una foto amb la primera aparició de Kamen Rider, impactant:

KAMEN RIDER SPIRITS

Seguim amb Kamen Rider Spirits, el número 1. Es tracta d'un manga que segueix la història dels primers 10 Riders, arrencant des del final de Kamen Rider Super-1 (i lligant alguns "cabos sueltos" de les sèries de TV). Un producte interessant ja que permet desenvolupar la història i ajuntar un munt de Riders, tal com s'està fent ara amb els Heisei Riders a Kamen Rider Decade.

KAMEN RIDER SPIRITS FANBOOK

Aquest volum d'aquí, emmarcat dins de Kamen Rider Spirits, no és un manga, encara que contingui dibuixets. Pel que sembla, és un Fanbook plè d'informació sobre Kamen Rider, amb dibuixos, texts i algunes fotos en color de la sèrie de TV. Com podeu veure aquí...

I finalment quelcom que desconeixíem totalment...

KAMEN RIDER ?? 13 RIDERS THE COMIC

No sabíem de l'existència d'aquest còmic, però en veure a la prestatgeria aquesta portada brillant de Kamen Rider Ryuki no vam dubtar ni un instant de prosseguir amb el nostre saqueig. L'únic que podem dir-vos és que sembla ser una història autoconclusiva dins del món de Ryuki.

Continuarem informant de les nostres troballes i el botí aconseguit a Cipango.

Viatges: El Friki Tetris

Salutacions cosmonautes,

Malgrat que a l'Arcàdia som gent de pau, la nostra bandera segueix sent la bandera pirata, i és per això que, si fem alguna expedició a algun lloc, tendim a emportar-nos un bon botí. Com no podia ser de cap altra forma, el Japó és un lloc ideal per saquejar, i Urías es va atipar d'omplir bosses i bosses de petites xuminades, a molt bon preu (gràcies a Ale!). Però el problema és que tenim les bodegues de l'Arcàdia plenes, i per tornar a casa, portar a sobre tot això era un suplici. Així que gràcies a l'ajuda d'un quasi-indígena de Fukuoka, vam aconseguir enviar un paquet amb el nostre botí. Però ordenar-ho tot no va ser tasca fàcil!

El nostre video i una foto han aparegut al blog de l'Ale/Pepino, www.pepinismo.net.

Curiositats: la Ultrasida, la sidra de l'Ultraman!

Salutacions cosmonautes,

us mostrem avui un dels estranys productes que l'Urias ha trobat durant la seva expedició per terres nipones. Es tracta de la... Ultrasidra! Shaaa!!!

La veritat és que la definició de sidra dels japonesos ha de distar una mica de la sidra espanyola, perquè això més que sidra semblava un suc de poma amb gas, una mica soso, i amb cert toc medicamentós (quelcom habitual en moltes begudes nipones). El millor és que es poden trobar llaunes dels diferents Ultraman, i a més informació sobre els seus enemics darrere. Tota una frikada.

No us penseu que es pot trobar aquesta llauna a tot arreu, la vam trobar a la botiga oficial d'Ultraman al centre comercial Canal City de Fukuoka. Insistim, no és gaire bona, però té gràcia beure una cosa així, no?

Concurs de xiclets Fit's al Japó: ajudem a l'Ale i la Micaela a guanyar!

Salutacions cosmonautes,

alguns ja sabreu que per a la nostra recent expedició al Japó hem comptat amb la col·laboració d'alguns de reputats bloggers residents a Cipango. Un d'ells ha estat Ale, més conegut pel seu blog Pepinismo o el seu grup Pepino (i també per escuchajaponés, ja us en vam parlar recentement). Ja que estem profundament agraïts per l'hospitalitat que ens va brindar a Fukuoka, arriba el moment de recolzar-lo nosaltres.

Tant l'Ale com la seva amiga Micaela s'han proposat participar en un concurs de la marca de xiclets Fit's, que requereix que els participants gravin un vídeo fent la coreografia de l'anunci de Fit's. El guanyador serà el que obtingui més visites a YouTube, i s'emportarà un munt de xiclets i diners. La cosa s'ha posat complicada per l'Ale i la Micaela, perquè hi ha vídeos que els porten molt avantatge, per això us demanem des de l'Arcàdia que mireu tantes vegades us sigui possible el vídeo, i que l'envieu als vostres familiars i amics perquè facin el mateix.

Aquí teniu els anuncis originals... Una cosa completament delirant. Què passa amb aquesta noia vestida de gos???

I aquí la versió de la Micaela i l'Ale. El video els ha sortit rodó, i us prometem que no el podreu veure només una vegada, encara que això pugui deixar certes seqüeles irreversibles... a l'Arcàdia no parem de cantar la cançó (malgrat no entendre un pijo la lletra).



I aquí i aquí teniu els posts de la web de Pepino, que parlen del vídeo.

Viatges: Shinsekai, el barri més perillós del Japó?

Salutacions cosmonautes,

Iniciem ja el relat de la nostra fructífera expedició a Cipango (així van anomenar Japó en l'època de Marco Polo), per parlar-vos d'un dels barris favorits d'Urias a Osaka, i que va ser la seva primera parada en aquest viatge. Es tracta d'una petita zona que es troba al sud de Nipponbashi (o Den Den Town, encara que pocs "osakencs" coneixen aquest terme), i a l'oest de l'estació de Tennoji. Segons la Lonely Planet, la biblía de la majoria de viatgers del segle XXI, aquesta zona és plena de personatges sospitosos, i per tant, és una zona poc recomanable d'Osaka (de les més perilloses del Japó segons es diu). Encara que clar, a Japó, el perill que suposa passejar per allà, ha de ser l'equivalent a passejar-se per qualsevol zona pija de Barcelona.

Shinsekai vist des del parc de Tennoji, amb els residents habituals de la zona.

Aquesta zona va començar a desenvolupar-se a començaments del segle XX amb la intenció de crear una zona moderna i innovadora (ShinSekai significa "nou món"), i un dels seus atractius principals va ser la torre Tsuutenkaku, que el 1912 es va construir per primera vegada intentant imitar la Torre Eiffel, i va ser reconstruïda els anys 50. Ara alguns potser la coneixen per ser la torre d'Hitachi, i és tota una ostentació de "cutrerío", especialment per la seva iluminació nocturna. Però la zona també és popular pel seu parc d'atraccions Festival Gate (que mai no hem vist obert), que té una muntanya russa que passa a través dels edficis, i també per Spa World, que és un enorme spa, lògicament.

Com tot bon neó "decadent", falten lletres de Shinsekai per il·luminar.

Poc o res sembla haver-se fet per aquest barri en els últims 30 anys, i és per això que aquest "nou món", s'ha quedat estancat en la "novetat" de fa 40 anys, i respira decadència per tot arreu. Però la zona també té mala fama per haver estat refugi de criminals, rodamons, prostitutes, transvestits i altra gent de mala mena en les últimes dècades. I és per això que Urías encaixa perfectament en aquest context, i va ser allà on va voler passar les seves primeres nits a Osaka, en una habitació una mica tètrica de tres tatamis a l'Hotel Chuo, just al costat de la via del tren, una església catòlica sospitosa i tenebrosa al mateix temps, i una important comunitat de rodamons que pululen pels carrers. Però això sí... tot a molt bon preu!

Vistes de l'Hotel Chuo, les vies del tren i l'església tètrica.

Però el cert és que Shinsekai té altres qualitats. Una d'elles, la més famosa, és el kushikatsu, una broqueta típica d'Osaka, feta de porc arrebossat, que cal remullar en un pot de salsa que tot el món utilitza. Afortunadament existeix un regla, i és que només es pot remullar la broqueta una sola vegada, i ABANS DE POSAR-LO A LA BOCA. Els restaurants de Shinsekai porten un distintiu que els acredita com els experts en kushikatsu, i sens dubte és del millor que ofereixen, però hi ha moltes altres broquetes interessants, i també alguns populars restaurants que preparen el famós fugu, o peix globus (qui s'atreveix?).

Un local bastant cutre ple de iaios jugant, i alguns tipus estranys.

Per al viatger mig, Shinsekai serà possiblement un lloc a evitar, no només per aquest aura de perill que l'embolcalla, si no també perquè té poc o gens d'atractiu turístic en realitat, o perquè ja queda als límits de les zones afavorides d'Osaka, de fet, es diu que és de les més desfavorides. A part, és un lloc petit, que per a alguns pot ser que no justifiqui haver de desplaçar-se fins allà.
Però per Urias és un lloc especial, és un petit viatge en el temps que alhora mostra una cara del Japó que no és tan habitual de veure en documentals, llibres, guies, animes o pel·lícules diverses. És un Japó que no està a l'avantguarda de tot, però que tampoc no té aquest encant exòtic de l'antic Japó. És un projecte que es va quedar a mitges, i això, al país dels extrems, té el seu atractiu. Així que, aquells que ja heu vist el Japó de postal o de telenotícies, aquells que us interessi experimentar al Japó "una mica" de por al caminar pel carrer (més psicològic que una altra cosa), Shinsekai a Osaka pot ser un lloc interessant (però no me'l massifiquin si us plau!).

Més info sobre Shinsekai aquí.

Curiositats: botiga de ropa japonesa de qualitat

Salutaciones cosmonautes

malgrat que el nostre no sigui un blog dedicat exclusivament al Japó, però sí exhaustivament, sempre ens havia fet il·lusió poder fer una d'aquelles entrades clàssiques dels blogs sobre el Japó, una sobre noms estranys o desafortunats; establiments como el cafè Moco, la parada de tren "mamada"... Doncs bé, finalment, gràcies a la nostra expedició, podrem aportar una nova joia al panteó dels grans noms. Aquí va...

Como veièu, es tracta d'una botiga de roba de segona mà i vintage "de disseny"... tot i que a un li queden dubtes sobre la qualitat de la seva roba.

Vist a la zona d'Amerika-mura d'Osaka, un lloc ple de botigues de ropa "inspirada en la moda americana", tot i que això és molt relatiu, i que també té molta roba de segona mà. Això sí, els preus, en general, no són molt atractius, sembla ser que el disseny americà és car, encara que la roba sigui una caca... de vaca.

Cipango: Missió finalitzada al Japó!

Salutacions cosmonautes,

malgrat haver sofert un retard considerable per culpa d'una avaria a l'Arcàdia, que en alguns moments ens ha fet témer per la nostra integritat física, finalment hem pogut fer tornar a l'Urias de Cipango, o el Japó, com l'anomenen alguns.

Estem completament satisfets amb la tasca d'investigació que ha realitzat Urias durant aquests dies, i que a poc a poc esperem que comenci a donar els seus fruits, lògicament els nostres cosmonautes estimats seran els primers en saber-ne les bones noves. Aviat prepararem algun avenç en primícia sobre l'expedició d'Urias al Japó, i que us recordem tenia com a missió contestar una pregunta:

Per què a tants occidentals els fascina Japó?

Urías ha pogut complir algunes de les coses que se li van demanar a través dels comentaris dels cosmonautes, i malgrat que no ha pogut ser tot, us deixem aquí una prova de la realització d'una de les peticions, esmorzar un croissant i llegint La Vanguardia, a Japó:

Foto feta per Jordi de los Reyes

I de regal, un altre mix cultural fotogràfic:

Foto feta per Ale de www.pepinismo.net.