Salutacions cosmonautes,
Aquells que ja portin un temps explorant la Arcadia hauran descobert ja la nostra sala de projeccions. Un espai en el qual projectarem pel·lícules/sèries/videos i tantes altres coses en format audiovisual, i del que el nostre benvolgut Urias és un habitual.
Després de deixar la nostra estimada terra, hem vist molt apropiat estrenar l'espai amb una pel·lícula que encaixa en molts sentits amb algunes de les idees que corren per l'Arcadia, es tractad'un remake del clàssic de la ciència ficció americana"Ultimátum a la Tierra" (The Day The Earth Stood Still) de 1951, que ara protagonitza Keanu Reeves i la sex-symbol de molts jovenets i adolescents dels 80 i principis dels 90, Jennifer Connelly.
Urias ens ha advertit que en absolut estem davant d'una gran pel·lícula ni per casualitat, si no mes bé una simple actualització del clàssic, que canvia la preocupació per les armes nuclears de l'original, pel la de la preservació del planeta. És una pel·lícula entretinguda, no deixa moment per l'avorriment, però tampoc per a meravellar-se (a part de l'escena del gegantesc Gort) i sens dubte sobra el ja sobay tema de les families no convencionals i els seus problemes de conviviencia que han d'enfrontar-se a una amenaça més gran (vegi's l'altre remake d'un clàssic de la ciència ficció, "La Guerra de los Mundos" de Spielberg i el cienciòleg Cruise)... però a més, com en l'original, aquesta ve amb missatge.
La veritat és que un ja comença a fartar-se de tant film americà amb discurset ecologista, que a més s'intenta vendre de mil maneres i amb mil cabrioles perquè sembli la gran revelació (vegi's el fracàs de "El Incidente" del una vegada brillant Shyamalan), però Urías ens assegura que en aquest remake es va al gra, es dóna el missatge que cal donar sense intentar anar de transcendent, "i no li donin més voltes... o l'acabaran palmant" (Keanu Reeves dixit... més o menys).
Un altre dels detalls que li van agradar a Urias va ser precisament que la pel·lícula dóna un toc d'atenció al govern americà, que en lloc de convertir-se aquí en el salvador de l'univers, per la seva prepotència acaba precipitant els esdeveniments, caient de cul sobre el botó del compte enrere. Bonic detall, ja era hora.
Finalment, un servidor ha volgut destacar una de les idees principals del film, que no és altra que la necessitat de canvi, del canvi profund, i que en els humans és costum que arribi in extremis... encara que aquí potser és massa optimista la pel·lícula, i és que hem vist que en moltes ocasions quan s'arriba, ja és tard. Servirà d'alguna cosa la pel·lícula? No. Però s'agraeix l'intent.
Aquells que ja portin un temps explorant la Arcadia hauran descobert ja la nostra sala de projeccions. Un espai en el qual projectarem pel·lícules/sèries/videos i tantes altres coses en format audiovisual, i del que el nostre benvolgut Urias és un habitual.
Després de deixar la nostra estimada terra, hem vist molt apropiat estrenar l'espai amb una pel·lícula que encaixa en molts sentits amb algunes de les idees que corren per l'Arcadia, es tractad'un remake del clàssic de la ciència ficció americana"Ultimátum a la Tierra" (The Day The Earth Stood Still) de 1951, que ara protagonitza Keanu Reeves i la sex-symbol de molts jovenets i adolescents dels 80 i principis dels 90, Jennifer Connelly.
Urias ens ha advertit que en absolut estem davant d'una gran pel·lícula ni per casualitat, si no mes bé una simple actualització del clàssic, que canvia la preocupació per les armes nuclears de l'original, pel la de la preservació del planeta. És una pel·lícula entretinguda, no deixa moment per l'avorriment, però tampoc per a meravellar-se (a part de l'escena del gegantesc Gort) i sens dubte sobra el ja sobay tema de les families no convencionals i els seus problemes de conviviencia que han d'enfrontar-se a una amenaça més gran (vegi's l'altre remake d'un clàssic de la ciència ficció, "La Guerra de los Mundos" de Spielberg i el cienciòleg Cruise)... però a més, com en l'original, aquesta ve amb missatge.
La veritat és que un ja comença a fartar-se de tant film americà amb discurset ecologista, que a més s'intenta vendre de mil maneres i amb mil cabrioles perquè sembli la gran revelació (vegi's el fracàs de "El Incidente" del una vegada brillant Shyamalan), però Urías ens assegura que en aquest remake es va al gra, es dóna el missatge que cal donar sense intentar anar de transcendent, "i no li donin més voltes... o l'acabaran palmant" (Keanu Reeves dixit... més o menys).Un altre dels detalls que li van agradar a Urias va ser precisament que la pel·lícula dóna un toc d'atenció al govern americà, que en lloc de convertir-se aquí en el salvador de l'univers, per la seva prepotència acaba precipitant els esdeveniments, caient de cul sobre el botó del compte enrere. Bonic detall, ja era hora.
Finalment, un servidor ha volgut destacar una de les idees principals del film, que no és altra que la necessitat de canvi, del canvi profund, i que en els humans és costum que arribi in extremis... encara que aquí potser és massa optimista la pel·lícula, i és que hem vist que en moltes ocasions quan s'arriba, ja és tard. Servirà d'alguna cosa la pel·lícula? No. Però s'agraeix l'intent.
Trailer 2008
Trailer 1951
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario