PASSATEMPS DE VIATGE

Salutacions cosmonautes,

Espero que s'hagin instal·lat ja còmodament en els seus camarots i hagin començat a explorar els racons de l'Arcàdia. Lògicament encara no hauran pogut veure gaire, de fet, encara no han vist res però recordin que aquest és un viatge llarg, i ni tan sols tenim una durada estimada, així que tenen tot el temps del món per començar a descobrir la nostra nau.

El nostre estimat Urías, malgrat la seva joventut, és un passatger veterà de l'Arcàdia, però encara li queda molt per veure. Un dels seus descobriments a bord de la nau ha estat el temps lliure. I és que, malgrat l'existència d'algunes poques obligacions com a passatger de l'Arcàdia, un es troba que la major part del temps, mentre vaguem per l'espai, no hi ha res que fer.

Per a alguns, el temps lliure és com una maledicció, no saben què fer amb ell. El treball ha aconseguit eclipsar qualsevol altre aspecte de la seva vida diària. En realitat, des de fa ja diversos segles, l'anomenat "lleure" s'ha vist sotmès a una campanya de desprestigi per part de diversos personatges que li veien més gràcia al neg-oci(la negació de l'oci) que a la llibertat que dóna poder disposar del temps com a un li plagui. Així doncs, ja des de Maquiavel, Luter, fins als protestants americans com Benjamin Franklin, s'han anat encunyant frases com "l'ociositat, com la floridura, desgasta molt més ràpidament que el treball" o "el temps es or", i la terrorífica "el treball dignifica" que han entrat a formar part dels valors de la societat occidental deixant-la tocada quasi de mort (mort cerebral, s'entén).

Pensadors grecs com Aristòtil eren de l'opinió que el lleure era precisament el que conduïa a les persones al cultiu personal, i per tant a l'excel·lència. I que el treball no feia més que degradar la intel·ligència. És per això que aquí, a l'Arcàdia, ens prenem molt seriosament el tema del lleure. I és que creièm que, no sol és el lleure part del que som, si no que també és el camí que tenim per forjar-nos i descobrir-nos.
De fet, l'orígen de la paraula oci en grec va donar peu a la paraula llatina per a escola, i així és com ho veiem nosaltres.

Alguns diran que el pròpia capitalisme ha tornat al lleure la importància que havia perdut. Però la veritat és que tot això són bajanades, ja que darrere d'aquest nou culte al lleure s'amaguen les mateixes idees del neg-oci, i que ens han portat a la paradoxa d'haver de treballar cada vegada més per poder gaudir del lleure...

Des de l'Arcàdia reivindiquem tornar a les idees dels clàssics grecs sobre això. Sabem que ells el tenien més fàcil ja que disposaven d'esclaus (i en realitat la cosa no ha canviat tant), però des d'aquí proposem aplicar la imaginació dIsaac Asimov i la tècnica del poble nipó, perquè els humans puguem deixar en mans de robots les àrdues tasques, que no fan més que espongificar nostre cervell.

Així és com ho fem a l'Arcàdia, i per això trobareu a la nostra nau un munt d'oportunitats per educar les vostres ments (cadascú a la seva pròpia manera) i per descobrir noves formes de gaudir del vostre temps lliure.

Per a més informació respecte a l'evolució del lleure, heus aquí dos tractats interessants:

La sociedad capitalista como negación del ocio (Simón Royo Hernández)
Del ocio al neg-ocio... y otra vez al ocio (Gaspar Rul·lán Boades)